Comença l'any dels somnis

A hores d'ara de resums anuals, definir el 2020 com l'any de la pandèmia i el del 2021 com el de la vacuna pot resultar poc original. No obstant això ho intentaré, perquè en realitat els números no són ben bé així. M'explico: l'any de la pandèmia és el 2019. Va ser llavors quan va néixer el virus (porta el seu nom, Covid-19) i va ser quan es va encendre l'espurna que després va desembocar amb la pandèmia que hem conegut. I l'any de la vacuna no és el 2021; ha estat el 2020, l'any en què la humanitat ha demostrat de què és capaç. 

I amb menys d'un any, les millors dones i els millors homes de la ciència mundial han aconseguit trobar un escut que, en circumstàncies normals, hauria costat dècades assolir. Ens hem de poder permetre la llicència, doncs, d'acabar aquest 2020 amb un cert regust dolç i esperançador, però sobretot de reconeixement al coneixement humà: com a civilització ens ho mereixem.

Les persones tenim desenes de defectes. I segurament l'aparició, propagació i gestió de moltes fases de la pandèmia són fruit directe d'aquestes febleses. Però per contra, segles d'evolució d'intel·ligència s'han traduït en una de les gestes més titàniques de la Història: i això va des de la clarividència als laboratoris a la capacitat logística de repartir milions de dosis en dies. 

Guardem el 2019 per l'inici del drama, reivindiquem el 2020 com l'any en què, malgrat tot, ens en vam a començar a sortir i somiem el 2021 com el primer de la nova era. Aquell en què se'ns tornarà a permetre ser com abans malgrat que res ja ho serà. Només desitjo, això sí, que l'economia i les abraçades es recuperin a la mateixa velocitat a la qual ens les han robat.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.