Comerç de proximitat, sí, i tant! Però compte amb els preus...

Des de fer els carrers atractius per passejar, fins a la tan desitjada agilitat burocràtica o ajudar en la rehabilitació de façanes antigues, entre altres coses. Quan parlo del comerç de proximitat em refereixo a tot, des de serveis fins a lleure, passant pel turisme. Tots ells van lligats a la tradició, al tracte familiar, a la cultura. Són diversos, propers, familiars i, normalment, els porten endavant petits empresaris i emprenedors.

Crec que sí, que hem de fer costat al comerç de proximitat. Justament l’altre dia em comentava la propietària del Tot Cabell que, quan van començar, un comerciant del costat no els donava ni dos mesos. Deu ser que ho han fet bé perquè compleixen 15 anys. Deu ser que s’han sabut adaptar (també a la crisi), que deuen tenir un ventall de productes diferents, que ofereixen un bon servei i que tenen una relació preu-qualitat acceptable.

I aquí és on volia arribar.  Des del consistori es pot ajudar amb campanyes com Sant Cugat a la Butxaca, per exemple, però el comerciant ha de saber trobar aquell producte o servei atractiu que el faci diferent, que tingui la seva singularitat. Tenim bons exemples a la nostra ciutat. No obstant això, potser arran de la crisi, cada vegada sento més gent que diu que, a determinats llocs, no hi tornarà perquè “són caríssims i tinc exactament el mateix a Barcelona o Sabadell, amb un cost molt inferior” (hi ha noms en boca de molta gent però prefereixo no anomenar-los. Que se sentin al·ludits).

Crec que tots som conscients que la nostra ciutat és cara i que segurament els establiments paguen lloguers més alts que a altres llocs. Acceptem les regles i accedim a pagar una mica més. Però només una mica més! (allò de “Yo no soy tonto”). I el que passa en determinats comerços és que, perdoneu, però es passen. I això, compte, que va calant a poc a poc... Per cert, el comerciant que va pronosticar els dos mesos, va haver de tancar fa anys.