Comportaments reprovables

Des que hem tornat a aixecar el cap després de la pandèmia i s'han acabat les restriccions, el món s'ha capgirat. A on abans hi regnava el silenci i el seny, ara hi tenim soroll a dojo. Sembla com si una part de la gent s'hagin fet amos del carrer i trobin normal passejar-se a les més intempestives hores de la matinada fent xerinola, sense pensar que hi ha veïns que volen dormir.

Pot ser que se n'ha fet un gra massa dient-nos el que podíem o no havíem de fer, i, com veiem, les prohibicions no són mai bones perquè tard o d'hora fan l'efecte rebot. I el mal és que les sortides de to, en quant el soroll i comportaments del tot reprovables, estan malmetent la vida de moltes persones que només intenten seguir amb la seva vida habitual i no els és possible.

Segur que el món ha canviat i els costums són cada dia més relaxats, però quan m'assabento de macroreunions, que per l'efecte crida també hi participen joves que venen de l'estranger, perquè als seus països no els està permès aquesta mena de disbauxes, em fa mal el cor davant la imatge que donem fora de casa nostra. Si superar una pandèmia ens ha portat a arribar a una situació a on el respecte pels altres ha desaparegut, és que no ens adonem que hem confós la llibertat amb el llibertinatge.

On és la generositat que teníem cap als nostres veïns en el temps que ens tenien reclosos a casa? Viure amb comunitat comporta obligacions, perquè si no fos així acabaríem amb la llei de la selva, que menja el primer que arriba.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.