Va ser el 7 de juny i després, el 21, el concert de Franca Masu, que va venir de l’Alguer a portar-nos les seves cançons d’aire enyoradís i mediterrani.
I tot això, de nit en l’incomparable entorn de Can Canals. L’única paret que queda dreta feia d’escenari, il·luminada amb focus que anaven canviant de color, segons la peça que tocava. Tot plegat feia una nit màgica. El lloc, en canvi, va resultar insuficient davant la resposta del públic. En la petita esplanada no s’hi podien posar prou cadires. Potser s’hauria de pensar a fer alguna cosa perquè més gent pogués fruir de l’espectacle. Malgrat tot, crec que ha estat un encert muntar-lo. Un encert que cal reconèixer a l’EMD i a la Vocalia de Cultura.
Com a ciutadà de Valldoreix i com a amant de l’espectacle ho he de valorar positivament, encara que hagi estat pensat i realitzat per gent d’una ideologia diferent de la meva. No m’agrada aquesta mania que tenen els partits d’obviar els èxits i ressaltar les errades dels altres.
I pagaria la pena seguir en aquest sentit. Vull dir, fóra bo pensar a portar a Can Canals el teatre i les lectures dramatitzades. I seria excel·lent, ara que tenim prou substrat artístic al poble, de portar grups de la casa que, a part de fer país valldoreixenc, resultaria més encisador i econòmic.
En la reunió que vam tenir amb el senyor Castelló alguns el comparaven a un “Grec” o unes “lectures a la fresca”. En qualsevol cas a mi em sembla millor. Perquè surt del poble i perquè rescatem de l’oblit aquest lloc que és el punt de partida de la nostra història.
I tot això, de nit en l’incomparable entorn de Can Canals. L’única paret que queda dreta feia d’escenari, il·luminada amb focus que anaven canviant de color, segons la peça que tocava. Tot plegat feia una nit màgica. El lloc, en canvi, va resultar insuficient davant la resposta del públic. En la petita esplanada no s’hi podien posar prou cadires. Potser s’hauria de pensar a fer alguna cosa perquè més gent pogués fruir de l’espectacle. Malgrat tot, crec que ha estat un encert muntar-lo. Un encert que cal reconèixer a l’EMD i a la Vocalia de Cultura.
Com a ciutadà de Valldoreix i com a amant de l’espectacle ho he de valorar positivament, encara que hagi estat pensat i realitzat per gent d’una ideologia diferent de la meva. No m’agrada aquesta mania que tenen els partits d’obviar els èxits i ressaltar les errades dels altres.
I pagaria la pena seguir en aquest sentit. Vull dir, fóra bo pensar a portar a Can Canals el teatre i les lectures dramatitzades. I seria excel·lent, ara que tenim prou substrat artístic al poble, de portar grups de la casa que, a part de fer país valldoreixenc, resultaria més encisador i econòmic.
En la reunió que vam tenir amb el senyor Castelló alguns el comparaven a un “Grec” o unes “lectures a la fresca”. En qualsevol cas a mi em sembla millor. Perquè surt del poble i perquè rescatem de l’oblit aquest lloc que és el punt de partida de la nostra història.
Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok