Condols i esperances

L’avió s’ha estavellat als Alps francesos, causant cent-cinquanta persones mortes, cinc d’elles santcugatenques. Començo a notar esgarrifances i calfreds que em recorren tot el cos, no puc centrar-me en el que vull escriure, només puc pensar en aquesta tragèdia i mostrar el meu condol més sincer per totes les famílies i amistats de totes les víctimes de l’accident.

Tot i així ho intentaré. Ara tot just fa vint anys que una colla de joves santcugatencs va engegar una organització juvenil anomenada Maulets. L’objectiu d’aquesta formació que començava a caminar a la nostra vila era formar, organitzar i mobilitzar el jovent per aconseguir la independència i la justícia social als Països Catalans.

Vaig començar a formar part de Maulets dos anys després del seu naixement a Sant Cugat, i durant els vuit anys que en vaig formar part, no només em vaig formar, organitzar i mobilitzar, també vaig créixer com a persona, i vaig aprendre moltes coses. Vaig viure moments apassionants i moments més durs com, per exemple, quan em vaig declarar insubmís o quan a la Núria, a la Roser, a un company gallec i a mi ens van jutjar per una acció que vam fer contra la Constitució espanyola.

Vam créixer d’edat i políticament, i vam viure la manca d’espais que pateix el jovent en aquesta ciutat, i com que som gent de pensament i acció, vam okupar Torre Blanca per demanar un espai digne i públic pel jovent; més tard va venir la construcció del Casal Popular La Guitza i, una vegada assumit que ja no érem tan joves, el pas a la CUP.

Però la lluita juvenil va seguir el seu propi camí, primer amb l’Assemblea de Joves de Sant Cugat i actualment amb Arran. Estic molt orgullós que el moviment juvenil hagi arribat fins avui amb aquesta força. Que les generacions més joves agafin el relleu m’omple de força per seguir lluitant pels objectius polítics que ens vam marcar una colla de joves fa vint anys.

Vull agrair a persones com en Guim, l’Albert, l’Aniol, el Bernat, l’Oriol, l’Aram, l’Alba, la Núria, el Quim, els Jordis, l’Òscar, la Roser, el Jaume, i totes les persones que han compartit amb mi una part de la nostra vida, i que m’han ajudat a ser com sóc!

Felicitats i gràcies a totes aquelles persones que heu aportat el vostre granet de sorra per aconseguir que el moviment juvenil arribi als vint anys amb tanta força i energia!

Twitter