Confinament i WhatsApp

Article d'opinió de Rafa Usero on parla del WhatsApp durant el coronavirus

Jo, a casa meva, no em sento sol, no m'avorreixo. Escric, llegeixo, cuino, endreço la casa, faig petites reparacions i pujo l'escala cap al meu estudi infinitat de vegades. D'acord que no és el mateix viure en un pis que en una caseta a Valldoreix amb pati davant i hortet darrere, malgrat tot, cal buscar-se l'activitat aquests dies de confinament.

Dic que no em sento sol perquè, a més, tinc el WhatsApp. I tenir WhatsApp vol dir estar connectat amb la família i la gent del poble.

El passat dia 27 va ser el Dia Mundial del Teatre. El 28 i el 29 teníem preparat dues representacions de píndoles teatrals a càrrec de les diferents companyies de Sant Cugat al teatre de Mira-sol. No ha pogut ser, però la gent de la faràndula hem seguit connectats. Ens hem animat a seguir, a fer-ho més endavant.

A través del WhatsApp, he rebut els escrits habituals del blog Sóc de Sant Cugat del Josep Maria Vallès, que ens ha encoratjat a seguir pensant i treballant malgrat el confinament. Inclús ens ha enviat els escrits d'un grapat de gent admirada i del nostre poble. Per ell hem pogut saber amb sorpresa de la malaltia del doctor Jiménez, hospitalitzat a la Mútua de Terrassa.

També, a través d'aquest enginy, m'ha arribat un entranyable escrit de la Dolors Vilarasau: Juliana que ens parla de la força de seguir lluitant, l'esperança del futur i de la seva segona néta. Tota una lliçó d'il·lusió en el demà. Felicitats, Dolors!

No, no em sento sol. Al meu voltant, malgrat el confinament, tinc la gent del meu poble. La gent la qual estimo. Em sento estimat i espero el final del tancament per tal de fer-los una abraçada.

 
 
 
 
Comentaris

Destaquem