Conillets a amagar!

Que el santcugatenc surt a caçar. Ja són diversos els dies en aquest acabat de començar any en què s'han organitzat jornades de cacera a Collserola, tant de caça major (batudes de senglars), com de caça menor (conills, tords, tudons i becades); diversos dies en els quals la fauna de la Serra ha estat víctima d'activitats d'oci basades en la crueltat i de polítiques de control de la població anacròniques i alienes al sofriment animal.

Al llarg dels últims anys, veïns i veïnes del municipi han demanat la fi de la caça als espais naturals propers al poble, una petició a la qual associacions animalistes han donat una veu que de moment té el volum abaixat, fent-nos preocupar sobre el destí de la fauna de Collserola mentre les mesures dirigides a abolir-ne la cacera i a controlar-ne la població no s'aproven.

Una abolició que en efecte generaria rebuig entre el sector caçador, que entén la caça com una activitat ancestral dotada de dignitat i mereixedora de respecte. Una consideració emparada per la Llei de Caça, que té per objecte "la protecció, conservació i foment de la riquesa cinegètica".

La fi de la caça a Collserola esdevé sens dubte una petició dirigida a procurar un major benestar a la fauna salvatge dels nostres boscos, en sintonia amb altres actuacions que s'estan duent a terme a Catalunya, però que alhora ens fa plantejar si el nostre intent d'aconseguir un món millor, per a nosaltres i per a ells, té dues cares, important-nos menys la realitat d'altres animals.

En qualsevol dels casos, la defensa del benestar animal no entén d'ordres, sinó d'accions continuades allà on siguin necessàries, essent la fi de la caça una d'elles.