Connectem la ciutat

Sant Cugat ha esdevingut una ciutat singular. Pertany a l’àrea metropolitana de Barcelona, però d’altra banda, Sant Cugat ha manifestat i portat a terme la voluntat d’esdevenir ciutat i d’esdevenir singular. I ho ha aconseguit.

Sant Cugat és una ciutat residencial en el sentit que unes desenes de milers, un percentatge alt de la població, surt a treballar fora. Sant Cugat és també una ciutat productiva, en els àmbits industrial i de serveis, i atrau unes desenes de milers de persones que venen a treballar o a escoles a Sant Cugat. El fet és que aquests dos Sant Cugat es troben poc, la part residencial és a una banda de la B-30 i la part productiva és a Can Sant Joan, a l’altra banda de la B-30. Potser les escoles al voltant de la B-30 ens poden servir de pont.

Sant Cugat és una ciutat ben comunicada, amb les dues línies del Vallès de FCG (amb set estacions al municipi), i una línia (poc utilitzada) de RENFE, amb autobusos urbans i interurbans, amb autopistes que connecten els «Vallesos», Baix Llobregat i Barcelona, a més de les carreteres locals. I Sant Cugat està fent, lentament, una aposta per la mobilitat sostenible.

Però Sant Cugat és avui encara una ciutat dividida entre residència i negoci, i col·lapsada, per la gent que surt al matí i al vespre, i per la gent que hi entra. El meu desig pel 2019 és millorar la connexió i comunicacions d’aquestes dues parts de la ciutat, millorar el transport públic, facilitar aparcaments inter-modals de park&ride, facilitar els desplaçament urbans en bicicleta, i aprofundir en l’aposta d’un Sant Cugat sostenible.