Les conseqüències del confinament

Article d'opinió de Palacio parlant sobre el confinament de la COVID-19

El confinament és una experiència dura, que alguns viatgers en solitari ja coneixien, i que ara ens ha permès a tots descobrir-nos a nosaltres mateixos. Com sempre passa, el "com" ha estat més important que el "què", i no tots els confinaments han estat iguals. Qui ha estat en condicions favorables ho ha gaudit fins i tot, i els qui ha estat en condicions adverses, sigui per haver perdut algun familiar, amb angoixes per la situació econòmica, per estar confinat en habitatges petits o amb poca llum o per estar en companyia no desitjada, ho han pogut patir molt.

Cal posar també sobre la taula la situació de les persones que sofreixen una patologia mental o una tendència a la depressió o a l'ansietat, per les quals, deu setmanes de confinament, amb mancances de poder abraçar a família o a amics, i amb sensació de claustrofòbia o tancament, poden haver agreujat la seva situació.

Les conseqüències aniran apareixent a poc a poc. No disposem encara de dades, però probablement hi ha hagut un augment de les addiccions (alcohol, tabac, tranquil·litzants, somnífers...) fins i tot entre persones no addictes, un augment d'incidències en la relació entre les persones que conviuen i un augment de la simptomatologia entre les persones que ja tenien una patologia mental o una tendència a la depressió o a l'ansietat.

El Síndic de Sant Cugat ha iniciat una via de diàleg i treball amb les associacions d'afectats per problemes de salut mental, que treballen per fer un acompanyament dels afectats en aquesta sortida del confinament i per millorar la integració de les persones que, puntual o de forma permanent, tenen aquesta problemàtica.

 
 
 
Comentaris

Destaquem