Conservar el nostre idioma

'Si no ens espavilem per corregir la manera d'enraonar dels nostres infants, arribaran a adults amb un idioma ben pobre'

Els anys m'han ensenyat que el pensament que jo pugui tenir de les coses no és més encertat o menys desencertat del de la majoria d'altres persones, però de vegades costa de trobar un equilibri. I m'és difícil d'entendre com hem pogut arribar a deixar que es vagi destruint la nostra llengua. Sovint escoltem converses en trobades alguns d'adolescents que enraonen, sense cap malicia, amb un català macarrònic, tot i pertànyer a famílies de parla catalana.

En una d'aquestes xerrades una noieta, d'uns disset anys, explicava que a la nit havia tingut molta calor i s'havia tret "la sábana", i, el cas és, que la paraula no va fer mal a les oïdes de cap dels integrants del grup. Per altra banda, es dirigeixen els uns als altres tant amb català com amb castellà, sense cap mena de discriminació a cap dels dos idiomes, que és un bon senyal que per ells són iguals.

Hi ha infants i joves que, sense tenir problemes de vocalització, perquè si els corregeixes sí que la diuen bé, no pronuncien l'"ella", fent servir una "i" ofegada. Crec que ens poden disculpar per no saber conversar en un idioma estranger amb un accent perfecte, però en el nostre hauria de ser prioritari.

Vull creure que a les poblacions petites és més fàcil no perdre la manera correcta de fer servir les expressions que s'han après de menuts, perquè entre la família encara són vives i es conserven mots propis de cada contrada, així potser és més difícil d'escoltar barbaritats. Tanmateix, si no ens espavilem per corregir la manera d'enraonar dels nostres infants, arribaran a adults amb un idioma ben pobre, i aquesta és una tasca que no podem deixar a les escoles.

 
 
Comentaris

Destaquem