El contacte

L’espècie humana és social per naturalesa. Necessita el contacte per sentir-se segur i feliç. Ara més que mai el contacte ha passat a ser més que necessari. Ho és tot. A casa, des del confinament, ens abracem amb els que tenim al costat, ja siguin els fills, les parelles, els pares, el company de pis o els animals. Tot el contacte és benvingut, però, això sí, sempre dins del confinament.

Però el que trobem a faltar realment és el contacte amb la gent que no tens a l’abast, les persones que són essencials a la teva vida i que per un motiu de força major no els pots tenir a prop. També trobes a faltar el contacte social, el dels amics, o el de la gent que veus pel carrer i sempre saludes. El contacte està associat a petits moments que potser no eren tan importants abans però que ara ho són molt. Quan tot passi, el significat que denota la paraula ‘social’ i el ‘contacte’ desenvoluparan per a nosaltres un valor essencial més marcat que mai.

Segurament les relacions i els contactes seran diferents, més prudents segurament, i potser prendran una altra forma, no tan física, però de ben segur que els valorarem més. Per això volia fer aquesta reflexió, perquè sense el contacte estem perduts com a societat i ho hem de tenir present. Ens hem de fer forts emocionalment i passar de la millor manera aquests dies perquè quan s’obrin les portes el contacte no sigui tan efusiu, però sí més viu que mai.

Aprofito l’avinentesa per demanar als lectors i lectores que llegeixin el TOT per no deixar d'estar connectats del que passa a la nostra ciutat, que de ben segur tornarà a estar ben viva.  

Ànims a tots i a totes.