La contradicció de ser jueu i ser d'esquerres

El passat mes de gener, em vaig reunir amb l'exitós empresari jueu Martin Varsavsky a Tel Aviv. El vaig entrevistar, i va pronunciar una frase que des de llavors ressona en la meva ment: "Ser jueu i ser d'esquerres s'ha convertit en una contradicció".

Em dol, però hi estic d'acord. Soc jueu, i sempre he sigut d'esquerres, però els últims set mesos he tingut una crisi d'identitat en aquest sentit. Això m'ha dut a no dipositar la meva confiança en cap partit d'esquerres el passat 12M. L'Estat d'Israel tindrà moltes imperfeccions, des del seu primer dia, avui fa 76 anys. Però el necessitem. I les esquerres catalanes i espanyoles basen el seu discurs en boicotejar-lo.

Arran el 12M, he llegit homosexuals patir per si podran caminar agafats de la mà amb la seva parella tranquil·lament, en municipis on l'extrema dreta ha crescut. I em compateixo amb ells i elles. Espero que puguin viure amb la seguretat que els jueus no hem tingut mai els darrers sis segles. De petit em van ensenyar a anar pels carrers de la nostra gran ciutat veïna, Barcelona, sense lluir cap simbologia jueva. Cap samarreta, ni cap penjoll. Res.

Com a estat jueu, el tirà govern israelià té responsabilitat en això. Però no pas tota. A Praga, a Berlín i a altres ciutats tan europees en termes geogràfics com Barcelona, aquesta amenaça ja no existeix. Així que, tot i ser d'esquerres, celebro que els catalans hàgim aturat les esquerres catalanes.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.