Contradiccions i contraindicacions

Sant Cugat té una demanda cultural de gran nivellque no es contradiu, ben al contrari, amb les manifestacions de cultura popular que són la nostra essència

És evident el creixent desacord entre dirigents i ciutadania. En el moment d’escriure això, molts amics són a Estrasburg, on les belles notes de la novena de Beethoven han sonat a escarni en un parlament, dominat per castes incapaces de posar-se d’acord ni en les cadires, que menysté drets d’electes i electors, que empara la mort al Mediterrani mentre s’empresona a qui treballa per salvar vides (empresonar, quina gran solució de democràcies fallides), en uns dies on les temperatures clamen, per si algun president USA no ho té clar, l’emergència climàtica. Personalment, he pres la decisió de seguir el consell de la meva admirada Clara Ponsatí i deixo de comprar samarretes, anar a manifestacions lliristes i cantar eslògans. Quan ho vulguem fer de veritat, hi seré.

 

A casa nostra, mentrestant, hem acabat una Festa Major que, agradi o no, haurem de repensar. Sant Cugat té una demanda cultural de gran nivell, com demostra l’espectacular oferta d’aquest estiu (la Xirgu a les Lectures a la Fresca, la Francis a les Nits de Música al Claustre, Mishima al Festival Vincles), que no es contradiu, ben al contrari, amb les manifestacions de cultura popular que són la nostra essència, però que difícilment justifiquen dos-cents focs a terra i incomptables petards a qualsevol rua, correfoc o corre-carrers, en dies on el foc (el de debò) devorava l’esperança de la pagesia, el termòmetre s’enfilava per sobre dels quaranta graus i patíem un episodi d’alta contaminació. Volem, es va dir al pregó, una Festa inclusiva. Però també sostenible.

 

Contradiccions i contraindicacions. Globals i locals. O ho canviem tot, o no quedarà res per canviar.

 
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?