Conviure

Qui no recorda l'emoció de les colònies a l'escola? Buscar el company per l'autocar, aprendre a doblegar el sac de dormir, la gran bossa de llaminadures a les nits... som moltes les escoles que, cada any fem una petita escapada a una casa de colònies. Són uns dies màgics, plens de valors, d'aprenentatges i de grans experiències vitals, però no sols pels alumnes, també, pels professors que els acompanyem.

Són moltes les raons per les quals és interessant i important el fet de fer colònies escolars: l'autonomia, la cohesió i el treball de grup, el respecte, els descobriments de nous llocs i un llarg etcètera, però, crec que la més important de totes és la convivència.

Conviure: viure plegats durant uns dies. Ells, els alumnes, i nosaltres, el professorat. Els vincles creixen, apareix una faceta molt més espontània i natural que dins d'una aula; i de cop, ens redescobrim. Però, la convivència va molt més enllà, i és que apareixen altres actors: el xofer de l'autocar, els monitors de les diferents activitats, el personal de la casa (vigilant de nit, cuiners, etc...) i els iguals; o sigui, aquelles altres escoles que fan estada a la mateixa casa i amb els quals han de compartir espais com el camp de futbol, la sala de jocs, la gespa on jaure...

I molts cops, els professors, ens posem les mans al cap i pensem: això acabarà malament. I ens posem en guàrdia, davant d'allò desconegut, i amb tota la discreció possible -no oblidem que l'objectiu és fer-los autònoms, capaços i segurs- observem cada un dels seus moviments i accions. I, per sort, ens demostren que som uns exagerats perquè la convivència amb aquells que no coneixen, però que són iguals, flueix amb tota la naturalitat i complicitat possible i sorgeixen jocs, converses i amistats. I, llavors pensem: que bonic i quina sort, la nostra, de poder conviure-hi i ser-ne part.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.