17-A

Hi ha dates que queden gravades. La majoria són d'esdeveniments familiars: naixements, casaments, defuncions. Altres les vam memoritzar a l'escola: la revolució francesa, la independència dels Estats Units. N'hi ha algunes de l'àmbit públic que se celebren cada any: Diada, Festa Major, Sant Jordi. Finalment, hi ha aquelles que tothom sap què estava fent quan va passar un determinat succés. Els de la meva generació recordem el 22 de novembre de 1963, quan van assassinar JFK —a mi m'ho van dir a l'escola—, o el 20 de juliol de 1969, quan Neil Armstrong va fer un petit pas per a un home però molt gran per a la humanitat —ho vam veure per TV en blanc i negre. Tots tenim al cap on érem l'11 de setembre de 2001: vaig passar el dia enganxat a la TV i parlant per telèfon —"ho estàs veient?".

En el nostre passat recent n'hi ha un parell d'aquesta mena: el primer d'octubre —d'aquesta tocarà parlar-ne el mes que ve— i el 17 d'agost de 2017. Tots recordem on érem en el moment dels atemptats. Quan escric aquestes línies està a punt de fer-ne tres anys i en recordo tots els detalls i, si les capacitats cognitives m'ho permeten, ho seguiré recordant. Encara que se segueixin posant traves a la veritat. Encara que es vulgui amagar que un ministre del govern espanyol ho va anunciar setmanes abans.

Aquests dies en Xavi, el petit veí de Rubí que en va ser víctima, és especialment present a xarxes socials, últim reducte, pel que sembla, que vol escatir la veritat. Hem de permetre que tot quedi en hipòcrites homenatges de corbates i consciències negres? O volem saber la veritat de qui ho va fer? Encara que alguns ho tenim clar des del primer moment.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.