Un mite per a una cultura forta

Qualsevol cultura forta compta amb figures mítiques en el pla literari. Si pensem en la cultura catalana, tres noms destaquen per sobre la resta: Ramon Llull, Ausiàs March i Jacint Verdaguer. Per això és important El Poeta del Poble (Destino), que li ha valgut el premi Josep Pla 2015 a l’escriptor Andreu Carranza.

La biografia de Verdaguer conté tots els ingredients d’una novel·la d’intrigues i aventura: enveges, traïcions i jocs de poder. Carranza no ha buscat equilibris impossibles i ha dividit el llibre en tres parts cronològicament ordenades. La primera la situa a la Plana de Vic per retratar els orígens de Verdaguer; després parla de la vida urbana al Palau Moja, en la que va ser l’etapa de glòria del poeta; finalment trobem la polèmica que va envoltar la seva poeta (la part més interessant de la biografia): la penúria econòmica, les escapades de la Gleva, les dones de la família Duran, la pràctica d’exorcismes, i sobretot els atacs del poder al Verdaguer més incòmode (època que Isabel-Clara Simó ja havia tractat a El mossèn).

És fàcil buscar peròs a un llibre tan ambiciós i extens. Carranza (que per cert es permet el luxe d’incloure’s a si mateix en la història) explota una prosa correcta però donada al sentimentalisme. També peca de trivialitzar el vessant religiós del poeta: més que un capellà, presenta un individu histriònic i agressiu, donat als escarafalls públics. Però cal aplaudir la iniciativa de l’autor, que ha acceptat el repte d’una història que necessitava ésser escrita amb urgència. I ho ha fet des d’una voluntat literària alhora que pedagògica, ja que el llibre es refereix a una època en què la cultura catalana es reivindicava -exactament com ho fa avui-. Un tribut, doncs, a la figura de Verdaguer, que opta a la categoria de mite, i a la seva vida apassionant.