Córrer

Recordo aquella cançó d’en Pere Tàpies que cantàveu fa anys, “Jo vaig fent foooting, foooting, foooting…”. En aquesta època està de moda córrer, i a Sant Cugat més que a cap altre lloc; tant de pressa no sé pas on voleu anar a parar. Des de mitja tarda que et creues pels carrers i parcs un estol de persones equipades amb tot tipus d’artefactes ultramoderns per controlar les pulsacions, escoltar música, parlar per telèfon, etc. Tots absents, fins i tot dels cotxes, i quan travessen un carrer, més d’un conductor té un bon ensurt. Absents i ben suats.

Voleu dir que això és sa? I, a més, de tant en tant us trobeu per córrer tots plegats i fer una mitja marató. Aquest diumenge 1.300 corredors heu travessat la ciutat com un coet després d’encendre-us el llumí. Sempre esteu corrent, de ben petits per fer activitats extraescolars, més tard per anar a la feina, per treballar, per arribar a final de mes, per anar a la discoteca, per sortir de cap de setmana, amb el cotxe, amb la bici, a peu… Quina espècie més estressada, que perdeu mitja vida corrent per arribar no se sap ben bé on. La qüestió és córrer, no fos cas que se us escapés alguna cosa.