Coses que passen als museus

Treballar en un museu de ciutat ja les té, aquestes coses. Aquesta setmana hem presentat el Quadern d'Història i Patrimoni dedicat a Sant Cugat com a vila d'estiueig, hem inaugurat una exposició sobre el Modernisme, i han començat els assajos de la representació de Pedra i Sang.

Modernisme per una banda. I és que aquest moviment va constituir un veritable "estil nacional" català. El context de puixança econòmica va facilitar que el país, sobretot la burgesia però també les classes populars, adoptessin el nou estil provinent d'Europa amb entusiasme: les formes sinuoses, belles i rutilants, i les decoracions exuberants de flors multicolors, transmetien alhora modernitat i distinció, opulència i joia de viure. Connecta amb una Europa massa sovint massa allunyada. És, alhora, el moment de la construcció dels Eixamples: el de Barcelona i el de totes les viles d'estiueig. A Sant Cugat, també. La vila inicia el seu procés de canvi i modernització, de la mà dels estiuejants, que hi fan fer les seves torres amb aires modernistes.

Feudalisme per l'altra. Un any més, i ja en van dinou, la sala capitular del claustre del monestir acull la representació que evoca el conflicte entre l'abat de Sant Cugat i un noble de Cerdanyola, que acabà amb la mort de l'abat. L'obra de teatre, amena i simpàtica, i que sempre inclou referències a l'actualitat, escenifica la lluita entre senyories, la religiosa i la nobiliària, i la preeminència del poder reial.

Dos registres totalment diferents. Dues èpoques i contextos totalment diferents, reunits en un mateix espai. Maneres diverses, i amenes, d'aprendre coses de la història. Coses que passen, als museus...