El cost de la vida

Els aliments han pujat el darrer any un 14%. Els ous un 19,2%. I el pa un altre 18,9%... mentre augmenta el nombre de milionaris, la gent fa equilibris per anar a la compra. Bona part del problema és degut a la situació d'oligopoli en alguns mercats, que permet que la diferència entre allò que es paga al productor i allò que paga el consumidor estigui fora de tota lògica.

Els governs tenen l’obligació de garantir que ningú no vegi afectada la seva alimentació per culpa de la inflació.

Per això és important arribar a un acord amb les grans distribuïdores perquè els productes bàsics d'una dieta sana siguin accessibles a tothom. Si ho hem pogut fer amb els preus del transport públic, el carburant o amb l'energia, cal poder-ho fer amb l'alimentació, perquè arribar a un acord per a una cistella assequible d’aliments essencials no és un caprici, és una necessitat.

Mentre alguns supermercats modestos acaben d'anunciar la congelació dels preus de cistelles de consum de fins i tot més de 100 aliments. Els arguments d'algunes grans distribuïdores per rebutjar fórmules similars són inversemblants.

Davant d'una situació de crisi, tots els actors han d'estar a l'altura dels reptes. La gent corrent ja s'ha cordat el cinturó prou, ara toca els grans supermercats, elèctriques i bancs. Els primers posant a disposició de la ciutadania una cistella amb aliments bàsics a preu assequible i els altres aportant més als comptes públics, com amb l'impost extraordinari que es va aprovar el passat dimarts al Congrés promogut per Yolanda Díaz.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.