La COVID-19 també fa diferències

S'ha dit i s'ha repetit tots aquests dies que la COVID-19 no entén de territoris ni de gènere ni de classes, però això no és estrictament veritat. Hem vist com sí que l'edat pot ser un factor a tenir en compte, així com sembla que s'acaroni més en els homes que en les dones. 

Però més enllà d'aquestes estadístiques, on realment es mostren diferències, és en l'efecte sobre les classes socials. Segons l'Agenda de Salut Pública de Barcelona, aquest virus afecta més a les persones amb rendes baixes, les que tenen les feines més presencials i més precàries, amb els habitatges en pitjors condicions, i altres deficiències que no tenen les persones amb rendes més altes. 

És fàcil imaginar com poden haver estat aquests tres mesos de confinament per a moltes famílies en un pis petit, mal ventilat, amb poca llum natural, sense un trist balcó. I ja no diguem per aquelles obligades a compartir un espai minúscul entre diferentes persones.

I aquestes diferències poden ser encara més fortes entre els infants. Deixar d'anar a l'escola és per moltes criatures, en situació vulnerable, un risc segur de quedar despenjats i fora de joc. L'educació telemàtica pot ser una solució si es donen les condicions adequades, però si no hi són, se'n va tot a norris. 

No n'hi ha prou en posar un ordinador a cada llar, que tampoc hi és, sinó que cal un espai on poder treballar, saber utilitzar-lo, que la família hi col·labori i, sobretot, cal mantenir l'empatia amb els mestres i la socialització amb els companys.

En l'inici del nou curs, és evident que cal ser prudents, però no deixem l'educació dels infants en mans de la tecnologia, que volem persones, no robots.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.