Sant Cugat està en el centre, en el bell mig de tres ciutats importants Rubí, Cerdanyola, Barcelona, i de no poca influència i ha demostrat tenir una personalitat pròpia gràcies, en part, a la vida associativa i la seva gent, que amb el seu compromís tant social com cultural i esportiu dinamitzen la ciutat d'una manera important.
La relació política entre elles no sempre ha estat bona, amb interessos particulars que no ajuden a construir interessos comuns i crec que cada vegada seran més rellevants. D'aquí a, posem trenta anys, Rubí, Sant Cugat i Cerdanyola pràcticament formaran un nucli homogeni de mobilitat, gestió de polígons industrials i altres infraestructures, que faran replantejar maneres de convivència. Barcelona està i estarà col·lapsada, i em sembla que haurem de repensar un creixement desmesurat, que ja està succeint, si no es gestiona des d'ara d'una manera col·lectiva.
En el seu dia i des de la Fundació Sant Cugat ens vam proposar de fer un primer Congrés de la Ciutat l'any 1998, que està explicat molt bé en el darrer número de la Revista Gausac del GEL (Grup d'Estudis Locals), de la mà de l'historiador Jordi Casas, que recomano que llegiu. Va ser un intent de revisió del passat i el present, i ja auguràvem un creixement de futur expectant. Aquella societat civil dinàmica de Sant Cugat va fer un màster avançat a tota la classe política que després va ser elegida per governar la nostra ciutat, i alguna cosa va quedar en els seus idearis.
Potser ara caldria recuperar la il·lusió d'aquell congrés i contemplar la incorporació de les quatre ciutats esmentades, perquè Sant Cugat com a ciutat requerirà unes altres infraestructures públiques i privades, per albirar un futur ple d'esperança. Que tinguem sort!!
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.
Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok