La crisi de l'habitatge també és emocional

Quan parlem de la dificultat d'accedir a un habitatge a Sant Cugat, acostumem a pensar en preus, hipoteques o lloguers. Però hi ha una altra conseqüència que sovint passa desapercebuda: l'impacte emocional. Cada vegada hi ha més joves –i no tan joves– que, malgrat tenir estudis, feina i ganes de construir un projecte de vida, no poden emancipar-se. Aquesta situació pot generar frustració, incertesa i la sensació d'estar atrapats en una etapa vital que no es correspon amb la seva edat.

La manca d'un espai propi no afecta només l'economia. També condiciona les relacions personals, la intimitat, la vida en parella i el desenvolupament de l'autonomia. Haver de posposar decisions importants perquè no es pot accedir a un habitatge té un cost psicològic que rarament es té en compte.

Com a psicòloga i sexòloga, observo com aquesta realitat impacta en l'autoestima, l'ansietat i les expectatives de futur de moltes persones. També en la seva autonomia i intimitat sexual. Per això, quan parlem d'habitatge no hauríem de parlar només d'economia o urbanisme, sinó també de salut emocional i qualitat de vida. És un aspecte que convindria tenir més present en el debat públic i en les prioritats polítiques dels pròxims anys. Comencem?

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.