Cròniques de Macondo

'Com vaig deixar palès al títol de l'últim relat, Set vides, les Cròniques no s'acaben pas aquí. Algunes s'han fet grans i han entrat en altres projectes literaris'

El passat 2 de setembre es va publicar a l'edició en paper del TOT Sant Cugat l'última de les Cròniques de Macondo. Des del 6 d'octubre de 2017 han estat cinc anys sense faltar a la cita setmanal amb vosaltres, lectors. Vull agrair-vos la fidelitat que heu mostrat a una secció que, com deia en Josep Maria Vallès al pròleg del primer llibre de recull dels relats més antics, no estava pensada per durar massa més d'un any. Finalment, n'han estat cinc des que el llavors director del TOT va acceptar la proposta i, gràcies a la seva confiança inicial, renovada per la direcció i els editors, però, sobretot, per la dels seguidors, hem arribat fins aquí. La renovació de la secció de Cultura ha estat el millor moment per decidir que havíem de fer parada i fonda.

Però, com vaig deixar palès al títol de l'últim relat, Set vides, les Cròniques no s'acaben pas aquí. Algunes s'han fet grans i han entrat en altres projectes literaris. La majoria de les dels dos primers anys es recullen al llibre editat per Xandri i tota la resta formaran part d'un nou recull que ja està en procés editorial.

Finalment, les Cròniques de Macondo viuran una temporada en un lloc de privilegi: el Bosc Literari de la Serreta, que el pròxim 2 d'octubre inaugura el seu nou viatge a la narrativa d'autors locals amb diverses estacions dedicades a alguns d'aquests relats. Un recorregut que havia de començar el 2020, però tot això que ens ha passat ho ha ajornat fins avui. Us hi espero, esteu tots convidats, després d'haver-les llegit, ara les podreu passejar.

Gràcies a tots, ha estat un plaer i un privilegi en aquests temps tan difícils, però tan apassionats.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem