Cruañas

Les taques de pintura fosques i clares esdevenen en un realisme representatiu d'emplaçaments que el pintor intueix que formen part de l'imaginari col·lectiu.

Llocs on anem i tornem moltes vegades i per diverses raons, perquè formen part de la nostra educació sentimental, diferents qüestions fan que ens hi sentim còmodes, tranquils, enutjats, o bé ens acullen, com si tornéssim a casa després d'un combat en terra estranya.

Aquests paratges que representa Cruañas, fills d'una paleta sòbria i d'excel·lent execució, ens retroben més vells i savis, disposats a mirar rere el vel de l'aparença, cercant-hi les respostes a qüestions individuals.

A mi particularment m'acull una imatge representativa del Central Park de Nova York.

A banda que reprodueix amb els elements propis del seu ofici fantàsticament la imatge i l'alè d'aquests emplaçaments, a mi, si em permeteu, em sembla que em parlin a cau d'orella de sensacions i vivències pertanyents a la meva intimitat.

Quina finestra a paratges representatius d'emplaçaments reconeixibles et transporta a tu, visitant de la mostra a racons de la teva infantesa o a vivències d'un determinat moment?

Ho hauràs de descobrir visitant l'exposició i enfrontant-te amb tu mateix.

Cruañas penja de les parets de la Sala Rusiñol petites i grans finestres de llocs concrets, treballats amb ofici i seriositat, els quals parlen del lloc en si, però també estableixen un diàleg intens amb el visitant i la seva memòria, percepció i sensacions.