Cultura del tercer mil·leni

Sant Cugat, no estaria culturalment en el lloc que està, sense la seva activa societat civil, sobretot en la segona meitat del segle XX, amb una minoria que ha fet de motor. Fent que s’anés obrint pas i avui, a les acaballes de la segona dècada del tercer mil·lenni, a pesar que molts intel·lectuals segueixen utilitzant aquesta ciutat com a dormitori, quelcom està canviant en el món cultural i segur que en els pròxims anys, donarà els seus fruits.

No podem oblidar que els nostres mals venen de lluny, són massa anys d'anormalitat en el camp cultural i encara avui és difícil poder tenir una situació normal comparable als països que no han passat situacions traumàtiques com la nostra. A pesar de tot, avui la cultura incideix molt més a Sant Cugat, com es podrà comprovar contínuament. Hi ha hagut alguns avançaments, però més per raons històriques i civils que no, per les polítiques públiques de projecció del fet local a fet nacional. La gent és la força de la nova ciutat, i ara ja a precampanyes electorals els santcugatencs, serem de nou protagonistes d'una nova transformació de ciutat i país.

El debat és obert al futur. Si som conscients que estem lluny de la mitjana de consum cultural dels països del nostre entorn i que tenim molt camp per recórrer en el terreny de les infraestructures, serem seriosos amb l’esdevenidor. Tot el que passarà a partir d’avui a Sant Cugat és imprevisible, ja que la lectura es fa des de la perspectiva local però també des de la general. En Sant Cugat s'està removent les entranyes d’aquest antic poble en moltes tertúlies culturals, és un exemple de participació de tothom en els reptes del demà.