Cumulonimbus, els núvols de tempesta

El núvol de tempesta és el cumulonimbus. Un núvol que a l’estiu, en situacions d’inestabilitat, és molt habitual. La nuvolositat en forma de coliflor són els anomenats cúmuls. Si són poca cosa són els humilis, si són una mica més, són els mediocris, si són coliflors potents, es tracta dels congestus. Són aquests, l’estadi previ al cumolonimbus capillatus. És el núvol de tempesta per excel·lència. Quan madura més, es converteix ràpidament en incus, forma d’enclusa, (en castellà yunque o, anvil en anglès). Són preciosos, espectaculars i majestuosos. Són més foscos com més gruixuts siguin i també en funció de la posició del sol respecte el núvol.

Recordeu que un ruixat és una precipitació que acaba i comença de forma sobtada i amb intensitat moderada o forta. Una tempesta és el mateix, però amb llamps i trons. Les tempestes necessiten un fort aliment d’aire càlid en superfície i, per això, no són freqüents a l’hivern. A l’estiu, l’aire càlid de superfície, si troba fred en altura, fa créixer importants estructures nuvoloses: els cumulonimbus. Sempre tenen en el seu interior forts corrents d’aire ascendents i descendents, a més, de fort aparell elèctric. Sovint porten calamarsa o pedra. Provoquen, no cal dir-ho, forts aiguats que, sovint, cauen en poca estona. Són un perill pels avions i, aquests desvien les rutes en funció de la seva presència. Quan un aeroport tanca les pistes per tempesta és perquè aquesta es troba damunt d’ell. Si és estàtica es desvien els vols a d’altres aeroports. Si és mòbil, s’esperen les aeronaus a que passi i llavors aterren.