Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Tot i treballar a aquesta escola amb alumnes de primària i secundaria, l'experiència va ser tan commovedora que no vaig poder evitar plorar d'emoció. Després vaig saber que a un dels filòsofs més influents del país li havia passat el mateix i que no érem els únics.
Com explicar què és el que t'emociona i commou quan veus nens “aparentment i simplement” jugant, aprenent, llegint o preparant una infusió? El que em va emocionar va ser la trobada amb la infància en estat pur: estar amb infants que sense la intervenció directiva de l'adult, aprenen i creixen de manera natural i autònoma. Vaig plantejar-me com podia fer per tal que aquesta experiència personal pogués arribar a més educadors. Així, al juliol vam convidar l'Anna Julià, presidenta de l'Associació Montessori Espanya i coordinadora de la secció de formació d’aquesta escola, a impartir una formació a l'Institut de la Infància. Sense pretendre que les escoles segueixin aquesta pedagogia, hem cregut en la importància que més mestres (i els seus alumnes, de manera indirecta) puguin beneficiar-se'n.
Alguna cosa semblant passa amb Petits! Grans !Llibres! Festival Cultural de la Infància: és una experiència educativa i social de gran valor pels nens i una gran eina pels adults que els eduquen i ajuden a créixer. Per tant, hem d’arribar a la major quantitat de famílies i escoles perquè es beneficiïn de l'experiència –per cert, única en aquest sentit, almenys a Europa–.
Fer arribar el missatge que cal trobar una altra manera perquè els petits es vinculin amb la lectura des de l’afectivitat, la subjectivitat i la llibertat. I anem pel bon camí: aquest any es van triplicar les visites escolars exhaurint les places, hem duplicat places de formació d’educadors i, per primera vegada, uns 150 estudiants d’educació ens visitaran. A més, d'aquí a unes setmanes estarem presentant aquesta experiència a una jornada de Rosa Sensat.
Les imatges que ens deixa cada any són d'una enorme tendresa i sensibilitat. Alguna cosa semblant al que vaig veure a l'escola Montessori: tot està prèviament pensat, planificat i treballat des dels adults que formem part de l’equip (són 10 mesos organitzant aquesta edició), però quan arriben els visitants, ningú dóna directives ni diu el que cal fer. Si els adults entenem què és el que hem de proposar a nens de 0 a 12 anys d’acord al que necessiten, els nens de manera natural quan arriben, llegeixen. Se'ls convida i proposa, però són ells els qui decideixen de manera lliure què, com, on i quan desitgen llegir. I tots llegeixen!!!!
La meva sensació quan estava fent l’observació a l’escola era que semblava un formiguer: tots treballaven en la seva tasca vital sense que els mestres interferissin tret que fos necessari. Aquesta mateixa experiència és la que trobeu en el nostre festival. Ningú diu què s’ha de fer, però tot resulta una experiència altament agradable. Ningú incita ni condiciona a llegir, però tots els nens que vénen, senten la literatura al llarg de moltes hores des de la llibertat i el plaer.
En els 5 anys del festival mai he vist nens “hiperactius” ni nens plorant, patint, nerviosos, amb malestar o incomoditat. Veig pares relaxats i feliços; pares que es deixen portar pel seu nen interior i que agraeixen tenir un espai cultural atesos per un equip sensible, integrat per educadors, psicòlegs, experts en literatura infantil, artistes i gent altament sensibilitzada i formada per comprendre els petits. Quan els parlen, ho fan mirant-los als ulls i a la seva altura; on no hi ha sorolls, ni música massa alta, ni res agressiu per a un nen petit, un nen amb necessitats especials (ser inclusius, és de les característiques més especials que tenim!) o simplement un nen a qui molesta haver de cridar-lo a cau d'orella al pare perquè l'escolti mentre comparteixen un dels concerts o espectacles que presentem.
Aquí, el nen no és un objecte que consumeix, sinó que és el protagonista i és qui porta de la mà als seus pares per descobrir junts racons íntims, moments especials que compartits i recollits fan que llegir sigui una experiència emocional tan estimulant que desitjaran repetir-la. Amb més força que mai, aquest any el Petits! tornarà a obrir les portes amb moltes novetats: nou interiorisme, on podrem llegir com si estiguéssim dins de la panxa de la mare o en un niu íntim i acollidor.
El Petits! Grans! Llibres! és un projecte que reflecteix i transmet la filosofia de l'Institut de la Infància: un pensament propi que s'enriqueix en les idees de Tonucci, Montessori, Reggio Emilia, Françoise Dolto i Jorge Waggensberg, entre altres. Un projecte que estimula l'accés de nens i pares a la literatura, música, art, teatre i creativitat, al mateix temps que ofereix propostes de formació, innovadores i creatives per als mestres. I per si queden dubtes de “què és tot això?” com sempre dic, el Petis!Grans!Llibres no es pot explicar en paraules... S'ha de viure! Us hi esperem.
Com explicar què és el que t'emociona i commou quan veus nens “aparentment i simplement” jugant, aprenent, llegint o preparant una infusió? El que em va emocionar va ser la trobada amb la infància en estat pur: estar amb infants que sense la intervenció directiva de l'adult, aprenen i creixen de manera natural i autònoma. Vaig plantejar-me com podia fer per tal que aquesta experiència personal pogués arribar a més educadors. Així, al juliol vam convidar l'Anna Julià, presidenta de l'Associació Montessori Espanya i coordinadora de la secció de formació d’aquesta escola, a impartir una formació a l'Institut de la Infància. Sense pretendre que les escoles segueixin aquesta pedagogia, hem cregut en la importància que més mestres (i els seus alumnes, de manera indirecta) puguin beneficiar-se'n.
Alguna cosa semblant passa amb Petits! Grans !Llibres! Festival Cultural de la Infància: és una experiència educativa i social de gran valor pels nens i una gran eina pels adults que els eduquen i ajuden a créixer. Per tant, hem d’arribar a la major quantitat de famílies i escoles perquè es beneficiïn de l'experiència –per cert, única en aquest sentit, almenys a Europa–.
Fer arribar el missatge que cal trobar una altra manera perquè els petits es vinculin amb la lectura des de l’afectivitat, la subjectivitat i la llibertat. I anem pel bon camí: aquest any es van triplicar les visites escolars exhaurint les places, hem duplicat places de formació d’educadors i, per primera vegada, uns 150 estudiants d’educació ens visitaran. A més, d'aquí a unes setmanes estarem presentant aquesta experiència a una jornada de Rosa Sensat.
Les imatges que ens deixa cada any són d'una enorme tendresa i sensibilitat. Alguna cosa semblant al que vaig veure a l'escola Montessori: tot està prèviament pensat, planificat i treballat des dels adults que formem part de l’equip (són 10 mesos organitzant aquesta edició), però quan arriben els visitants, ningú dóna directives ni diu el que cal fer. Si els adults entenem què és el que hem de proposar a nens de 0 a 12 anys d’acord al que necessiten, els nens de manera natural quan arriben, llegeixen. Se'ls convida i proposa, però són ells els qui decideixen de manera lliure què, com, on i quan desitgen llegir. I tots llegeixen!!!!
La meva sensació quan estava fent l’observació a l’escola era que semblava un formiguer: tots treballaven en la seva tasca vital sense que els mestres interferissin tret que fos necessari. Aquesta mateixa experiència és la que trobeu en el nostre festival. Ningú diu què s’ha de fer, però tot resulta una experiència altament agradable. Ningú incita ni condiciona a llegir, però tots els nens que vénen, senten la literatura al llarg de moltes hores des de la llibertat i el plaer.
En els 5 anys del festival mai he vist nens “hiperactius” ni nens plorant, patint, nerviosos, amb malestar o incomoditat. Veig pares relaxats i feliços; pares que es deixen portar pel seu nen interior i que agraeixen tenir un espai cultural atesos per un equip sensible, integrat per educadors, psicòlegs, experts en literatura infantil, artistes i gent altament sensibilitzada i formada per comprendre els petits. Quan els parlen, ho fan mirant-los als ulls i a la seva altura; on no hi ha sorolls, ni música massa alta, ni res agressiu per a un nen petit, un nen amb necessitats especials (ser inclusius, és de les característiques més especials que tenim!) o simplement un nen a qui molesta haver de cridar-lo a cau d'orella al pare perquè l'escolti mentre comparteixen un dels concerts o espectacles que presentem.
Aquí, el nen no és un objecte que consumeix, sinó que és el protagonista i és qui porta de la mà als seus pares per descobrir junts racons íntims, moments especials que compartits i recollits fan que llegir sigui una experiència emocional tan estimulant que desitjaran repetir-la. Amb més força que mai, aquest any el Petits! tornarà a obrir les portes amb moltes novetats: nou interiorisme, on podrem llegir com si estiguéssim dins de la panxa de la mare o en un niu íntim i acollidor.
El Petits! Grans! Llibres! és un projecte que reflecteix i transmet la filosofia de l'Institut de la Infància: un pensament propi que s'enriqueix en les idees de Tonucci, Montessori, Reggio Emilia, Françoise Dolto i Jorge Waggensberg, entre altres. Un projecte que estimula l'accés de nens i pares a la literatura, música, art, teatre i creativitat, al mateix temps que ofereix propostes de formació, innovadores i creatives per als mestres. I per si queden dubtes de “què és tot això?” com sempre dic, el Petis!Grans!Llibres no es pot explicar en paraules... S'ha de viure! Us hi esperem.