De nomenclàtors i altres foteses

Crec que una visió acurada dels nomenclàtors de qualsevol poble o ciutat ens pot aportar informació significativa dels seus governants. Quan a Barcelona es van enderrocar les muralles calia batejar els nous carrers que anaven naixent i van encarregar-ho a Víctor Balaguer, eminent escriptor i polític, que va tenir l’encert de recordar el passat esplendorós de la corona catalanoaragonesa. Així noms com Aragó, València, Mallorca i Rosselló ens recordaven els territoris agermanats de l’antiga corona. Casanova i Villarroel ens apropaven als herois de  la desfeta del 1714.  Aribau i Muntaner eren dues fites importants de la nostra literatura, el primer pel seu famós poema La Pàtria que es va convertir en pedra de toc de l’inici de la Renaixença. Muntaner ens oferia una de les quatre grans cròniques medievals on fa una apologia de la unió dels dominis catalans amb “l’eximpli” de la mata de jonc.

Llàstima que els nostres polítics, bons coneixedors de la història, no el recullin.
A Sant Cugat es va tenir un gran encert a batejar els carrers que naixien al nou barri de Coll Favà amb el nom d’il·lustres poetes. Podem trobar-hi representants de l’Escola Mallorquina com Costa i Llobera i Joan Alcover; Clementina Arderiu de bracet amb el seu marit Carles Riba; modernistes com Joan Maragall entroncant amb el noucentista Josep Carner; el romàntic Aribau  amb l’avantguardista Joan Salvat-Papasseit; i per coronar-ho tot: Salvador Espriu.

I ara ja tenim la polèmica servida amb la plaça del Rei. Doncs jo reivindico que darrere de rei s’hi afegeixi  “Alfons el Magnànim” i una placa recordés que el 21 de març del 1419, sota el seu regnat, es van celebrar les Corts Catalanes a Sant Cugat. Tenim una magnífica Escola d’Art amb un departament de ceràmica. Per què no li encarreguem que faci plaques recordant aquests fets històrics?