Deixem la mandra a casa

Des del novembre passat, els Castellers de Sant Cugat no hem deixat de treballar, tot i que des d'aleshores no trepitgem la sala Canigó, el nostre local d'assaig, per començar a fer les primeres construccions del 2026.

Sovint els castellers semblem ratolins en una roda atemporal que no diferencia en quina temporada estem. Des de fora potser fa la sensació que sempre fem el mateix, sobretot les colles que no formem part de l'elit castellera. Lluny d'aquest punt de vista, la realitat és una altra: la canalla que puja als castells creix i cal cercar-ne relleu; hi ha baixes, altes i persones que volen canviar la seva posició en el castell per diferents motius; les aspiracions es renoven i s'ambiciona enlairar castells més alts... I cada cert temps les juntes i les tècniques s'han de renovar! 

Això crea, any rere any, un estat de canvi continu —i a vegades frenètic—, que també experimenten altres associacions dins el món de la cultura popular i tradicional. A banda, hi ha la incertesa del finançament publicoprivat, que és una qüestió clau en qualsevol associació. Per sort, a aquestes altures de la temporada, les persones que han confegit el calendari ja han fet una gran feina, com l'Ignasi Escamilla comentava en l'article anterior, i no cal patir per aquest tema.

Per tant, no som Sísif que puja la pedra fins al capdamunt de la muntanya i quan hi arriba li roda cap avall. Som més aviat un fènix que ressorgeix de les cendres i que cada temporada es reivindica com a hereu del passat i projecció cap al futur. Tanmateix, al marge de les paraules ensucrades, ara toca començar a suar la camisa, deixar la mandra a casa i trepitjar la sala Canigó per fer realitat noves il·lusions i assolir nous reptes.

Som-hi!

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.