Demandes no escoltades

Són moltes les vegades que he transmès les queixes dels ciutadans sobre l'estat de Sant Cugat. He parlat dels dinou escocells buits de l'avinguda de les Corts Catalanes que redueixen encara més l'estreta vorera del cantó de l'hípica Can Caldés; o la multitud de rajoles trencades o desaparegudes allà mateix; o de les anelles d'aparcament de bicicletes davant el número 39 de la rambla del Celler, que veuen obstruït el seu ús per testos que només pot moure una grua; o del bassal gegantí que forma la pluja a la rotonda del Rotary Internacional, a tocar de l'entrada del camí del Pi d'en Xandri, impedint-ne el pas dels vianants; o de les moltes teulades d'amiant situades al darrere de les cases del quadrat dels carrers de Sant Medir, Migdia, Baixada de l'Alba i rambla del Celler...

Tanmateix, la indiferència del govern municipal ha estat absoluta. No hi ha hagut el més mínim interès per arreglar cap ni una de les esmentades deficiències; cap voluntat d'abordar-les tot i haver estat denunciades públicament i de ser conegudes per milers de santcugatencs. Ben trist, tot plegat. Davant d'això, és clar, el ciutadà se sent burlat, ignorat, menystingut; se sent algú de qui les autoritats només se'n recorden quan necessiten el seu vot per tal de retenir el poder. A mi em sembla que és una mala praxi, aquesta. És com regalar una rosa per Sant Jordi a qui hem ignorat la resta de l'any. El menysteniment no esborra la memòria, més aviat l'aguditza i l'empeny, arribat el moment, a actuar en conseqüència.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.