Denominadors comuns?

Aquest matí a la dutxa m'he sorprès cantant una cançó del Fantasma de l'òpera que feia anys que no la cantava: "And in this labyrinth where night is blind, the Phantom of the Opera is here inside my mind..." Mentre em dutxo, solc recollir els meus pensaments i endreçar temes pendents, i gairebé sempre acabo cantant, però no se m'acut perquè m'ha vingut al cap aquesta cançó. I llavors, com cada dia, apago l'aigua calenta, deixant només la freda, i compto fins a 37 ... Un ritual innocent o un TOC preocupant? No ho sé, però fa anys que ho faig i sempre surto de la dutxa ben despert i tonificat.

I ja vestit me n'adono. La referència al musical de Lloyd-Webber és per la sèrie que vaig acabar ahir: Pretend It's a City (Supongamos que NY es una ciudad) dirigida per l'Scorsese i protagonitzada per l'escriptora Fran Lebowitz. És una dona fascinant, sense pèls a la llengua, que opina sobre tot i més, i es refereix a "Evita" i al "Fantasma" com musicals infumables i, sobre aquest últim, explica una anècdota divertidíssima de quan va assistir a l'estrena a Broadway. Lebowitz, nascuda a Nova Jersey fa 70 anys, parla de Nova York i dels seus punts forts i febles i ho fa d'una manera brillant i suggestiva. Un autèntic gaudi!

I després d'un esmorzar tardà, veig la repetició d'un programa de l'entranyable i incombustible Sergi Mingote (EPD!) fent l'Olympic Route. Una meravella que magnifica encara més la tragèdia del K2. A punt d'assolir el punt més alt de l'illa de Còrsega, ens explica per què l'apassiona la muntanya: "Perquè em fa sentir lliure i feliç..." I em pugen les llàgrimes, recordant també el Marià, el meu veí del costat que ens va deixar la setmana passada i la nostra última conversa pel carrer Pearson.

I quin és el denominador comú de tot això, si és que n'hi ha? No ho sé, però demà, quan em dutxi, si més no, hi pensaré.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.