Desenterrar Déu

Etty Hillesum, una jove hebrea holandesa deportada a Auschwith que va estar durant dos anys a punt de morir a la cambra de gas d’aquell camp, va deixar un diari espiritual que emociona. El seu testimoni ens pot ajudar a trobar Déu. Etty descriu una relació molt propera del pas de Déu per la interioritat de l’ànima i la compara al brollador profund d’una font. En aquesta trobada hi ha una extraordinària frescor, intimitat, espontaneïtat, immediatesa, tal com diu el salmista “Per Vós el meu cos es desviu, com terra eixuta i àrida sense aigua”.

Però arriba el dia en el qual sobre la font hi cau una esllavissada de pedres i sorra i Déu queda sepultat. És l’allau de les coses externes, superficials i de les culpes que cobreixen l’ànima d’un gruix pesant fet de runa, escòries i residus. Llavors cal excavar amb coratge per desenterrar Déu, si convé amb les mans nues, i tornar-lo a posar al centre de la consciència. Alliberar del llot els seus llavis perquè ens tornin a parlar, ajudar les seves mans a acaronar-nos. Perquè Déu necessita de nosaltres per poder-se moure lliurement en l’àmbit de la nostra ànima i de la nostra vida. Ens ha creat lliures tal com ell ho és per donar lloc a una abraçada espontània, franca, tendra.