El diàleg

Sí, sí, hem de saber dialogar, dialogar sempre i amb tothom. El diàleg dona capacitat d'entesa amb els altres, a igualar-nos els uns als altres, a sentir-nos partícips dels pensaments i les inquietuds de tots/es els que ens dirigeixen o participen en diferents nivells de les nostres vides.

El diàleg, potser, el podríem catalogar de "valor dels valors" del fet que estem sempre parlant sense definir massa el que vol dir o representa tot plegat. És per això que exercitar-lo, ja des de l'inici de l'aventura de les nostres vides, seria el més fàcil i exitós per capacitar-nos en l'exercici d'aquesta faceta social tot protegint-nos de les barreres dels nostres egos.

Escric això veient tot el que passa al nostre entorn, i el que no passa, lamento constatar la quasi completa incapacitat de dialogar entre tots els actors/es que guien les nostres vides. És fàcil observar que el comú denominador en tots els conflictes i/o problemes que no som capaços de resoldre, es produeixen per la dramàtica inexistència de diàleg real.

Tenim la tendència substitutiva de la imposició, del parlar per no dir res que pugui demostrar feblesa en acceptar arguments que no corresponen amb el nostre, frustrant així l'enteniment/connexió amb els altres.

L'activitat esportiva és una oportunitat única i excel·lent per a desenvolupar aquesta capacitat que tots/es tenim de forma innata per a comunicar-nos amb els altres. En l'esport és on, tal vegada, podem enganyar aquesta esbiaixada capacitat d'enteniment que ens fa viure entre barreres.

Els esportistes som guanyadors i perdedors i aquesta ambivalència ens dona l'humiliat necessari per entendre'ns sense por, tot dialogant, és clar.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.