La dilació no és la solució

'Si es prefereix la gestió privada, es diu i ja està, que vivim en democràcia'

Quan feia de regidor, un altre regidor amb bastanta més mili que jo em va advertir: "quan no vols fer una cosa, el millor que pots fer és aprovar una moció i després dissimular". I haig de dir que tenia tota la raó. El cas de la gestió de l'aigua em sembla paradigmàtic: juliol de 2015, s'aprova per unanimitat estudiar la municipalització de la gestió de l'aigua. Després, dilació -acció de diferir o d'ajornar alguna cosa, segons el DIEC-, qui dia passa any empeny, a veure si arribem al final i no tenim més remei que renovar la concessió a Sorea. I llavors, el canvi de govern.

Al bloc de Junts llegeixo que l'adhesió a l'Associació de Municipis i Entitats per l'Aigua Pública és tota una declaració d'intencions per part del govern. I és clar que ho és, i d'això es tracta, de no marejar la perdiu ni enredar la gent, que ja som grandets. Si es prefereix la gestió privada, es diu i ja està, que vivim en democràcia (mentre no siguis anticapitalista, independentista, antimonàrquic...). I des del govern mai s'ha amagat l'aposta per l'aigua pública. Al mateix escrit es diu que "volem el millor model de gestió de l'aigua per a la ciutat, per a nosaltres l'important és que aquest servei es presti bé i amb el mínim cost possible". Doncs estem d'enhorabona. 

Avui en dia, al govern podem sumar-li el suport inequívoc de Junts, ja que l'estudi encarregat sobre la gestió de l'aigua no deixa massa lloc als dubtes: la gestió directa és la millor i permetria augmentar les inversions (i, per tant, oferir un millor servei) i reduir fins a un 15% el cost pels ciutadans. No diré que és un win-win de llibre perquè els anglicismes em toquen els nassos.

 
 
Comentaris

Destaquem