Dins o fora del món

Hi ha ànimes de càntir que diuen que el Papa Francesc és comunista. Els agradaria més “espiritual” allunyat del món, com el llevat no barrejat amb la pasta. Però ell posa l’accent en els que sofreixen, els exclosos, els refugiats... perquè “els cristians hem de cooperar de bon grat i de tot cor en la construcció d’un ordre internacional que respecti les llibertats i practiqui la fraternitat i més quan la major part del món pateix una gran pobresa. És com si Crist reclamés en veu alta la caritat dels seus deixebles. Algunes nacions amb majoria de cristians neden en l’abundància, mentre altres, sense el necessari per viure, són turmentades per fam i misèries de tota mena. Aquest escàndol s’ha d’evitar.

L’esperit de caritat, no s’ha d’oposar a l’acció social, l’ha d’imposar. El poble de Déu, amb els bisbes, capdavanters de paraula i d’obra, ha d’extirpar tan com pugui les misèries d’aquest món, i fer-ho tal com ho feia l’Església primitiva: no només desprenent-se de les coses supèrflues, sinó aportant fins i tot les necessàries. Els catòlics s’han d’afanyar a cooperar activament amb els germans separats i també amb tots els homes que tenen set d’una pau veritable”. (El text entre cometes és del Concili Vaticà II-1965)