El dipòsit d’aigua Borràs de Valldoreix

Fa un segle, Joan Borràs Puig inicià la urbanització de la finca Llunell. L’arquitecte encarregat va ser Claudi Duran i Ventosa, fill del jurista i polític Manel Duran i Bas i germà de Lluís Duran i Ventosa, impulsor de la Mancomunitat i alcalde de Barcelona. El desembre de 1923, Duran signava els plànols de la urbanització.

Claudi Duran, titulat el 1888, era un home avançat al seu temps, utilitzant el “Sistema Monier” de ciment armat, introduït a Espanya per Francesc Macià. El 1899 comprà la patent i creà “Construcciones Sistemas Monier de Cemento y Hierro Claudio Durán, Sociedad en Comandita”, que el 1908 es convertirà en “Anónima Claudio Durán Construcciones Monier S.A.” Els primers encàrrecs van ser dipòsits d’aigua.

A la urbanització Llunell calien, parcel·les per vendre i carrers per transitar, però també serveis. Es construí un dipòsit de ciment armat, segurament un projecte del mateix Duran, pel subministrament d’aigua. Des de fa quasi un segle forma part del paisatge urbà de Valldoreix.

El maig de 1913, la mina Berta patí una gran inundació durant una perforació. El propietari de la mina necessitava desguassar l’aigua que omplia tota la zona baixa de la mina. La desgràcia es convertí en oportunitat i les aigües es canalitzaren per donar subministrament a Valldoreix. Els propietaris de la Berta comercialitzen l’aigua i la venen a l’empresa Aigües de Valldoreix, propietat de la família Borràs. Posteriorment es creà l’empresa DAMCAR, S.A.

Aquest dipòsit, com a obra d’enginyeria civil marcà un abans i un després i és un element patrimonial de primera magnitud que cal protegir i valorar.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.