Aquests dies he sentit dir a la portaveu de Junts al Congrés que diran que no a tot el que proposi el govern. M'ha recordat la famosa cançó d'en Raimon Diguem no, que va ser l'himne de protesta i rebel·lia de molts joves i no tan joves als anys noranta. Aquell era un no a les injustícies socials, a la repressió, a la falta de llibertat d'expressió i a tot allò que comportava el franquisme.
Aquest Diguem no és, pel que sembla, la posició que prendrà el grup de Junts al Congrés, per castigar Sánchez pels seus incompliments. Segons han explicat aquesta negativa és a tot el que proposi el Govern perquè perjudica els catalans. El primer que sobta és que considerin provat que les propostes que es presenten al congrés perjudiquen a tots els catalans i catalanes, així que anorreant-ho ens afavoreix a totes i totes els que ens hi considerem. Això sol ja es fa difícil de pair, però encara ho és més quan un dona un cop d'ull a les lleis que els diputats tenen pendent d'aprovar.
Són vint-i-cinc les lleis que estan ja damunt la taula i gairebé toquen totes les tecles, així que fer-hi creu i ratlla vol dir passar de gairebé tot. I no cal dir que la majoria ens afecten a totes més enllà d'on visquem: el sistema de justícia, el model financer, la llei per universalitzar el sistema sanitari i així fins a moltes més.
Posats a pensar, potser no els val la pena anar al Congrés a escoltar propostes que no interessen i dedicar-se a fer alguna altra cosa. Llevat que facin pinya amb PP i VOX i així sumarien. I ho dic perquè aquesta aliança és la que tenim a l'EMD de Valldoreix on, amb aquesta coalició, qualsevol proposta del govern és rebutjada perquè, diuen, no afavoreix als seus ciutadans. Però sí que deuen estar convençuts que els afavoreix a ells.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.
Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok