Per fi és diumenge

'Girant sobre tu mateix contemples l'escenari sorollós i multicolor, hi veus la colla (la teva) com una peça més del trencaclosques i t'adones que hi encaixa'

Selfies, micros, gralles. Salts i cants, més alliberadors que artístics i tot plegat caòtic. Filosofia no competitiva de colla... però som a un Concurs de diumenge! (Dicotomia o bipolaritat?) Mai havíem estat tantes ànimes; la soca fagocita gent propera, no especialment castellera.

Girant sobre tu mateix contemples l'escenari sorollós i multicolor, hi veus la colla (la teva) com una peça més del trencaclosques i t'adones que hi encaixa: som persones normals que fem coses extraordinàries.

Apa! Espavila't i situa el criteri al mig de l'eclecticisme capgròs i la iconoclàstia vallenca, perquè sigui l'adequat. Força, equilibri, valor i més aviat poc seny! Sortim de cinc... Castellàs! Confesso que, en mirar-lo, hi faltava algú, no pel resultat i competència del que veia la plaça, sinó per justícia. (Força i recupera't!)

El 3. Segons? Mida?... Assentiment! S'enfila el folre... Una pedra. Som-hi terços, altre cop mides i lligat... Es veu bé; pugen quarts. Tothom amunt i lleuger, el tronc ferm i dosificant. El castell puja nerviós i la canalla valenta i ràpida (confiança cega). Aleta, coronem i... es trenca! Decepció... El 4. Quin quatre més plàcid! Reflex de maduresa després d'una caiguda... Castell de 8!

Algú ha pres mal... Algú plora per no fer el 7 (tan maco que el tenim!). Algú menciona: "Millor actuació a Concurs!" Algú qüestiona si ho ha estat realment (jo entre ells). Algú riu i se sent bé, algú s'incomoda i li fan mal els cops, però tots hem après alguna cosa i hem crescut una miqueta més engruixint l'experiència... I ens hem emportat un record per sempre que ningú ens prendrà i, el més important: ho recordarem amb emoció i orgull.

 
 
Comentaris

Destaquem