Desconnectar

Arriben els merescuts dies de descans

Cada vegada passa tot més de pressa i quan acostumen a arribar, els desitjos de tothom són aquells tòpics que trenquis, que carreguis piles, que descansis i sobretot que desconnectis i això de desconnectar, fins fa poc volia dir que desconnectessis de la rutina, de la feina, dels maldecaps, de les classes, de tot allò que t’envolta la resta de l’any. És una bona recomanació de qui t’aprecia.

Les millors vacances són aquestes, no fer res, allò que en diem “badar”, deixar passar el temps com l’aigua que baixa per un rierol... Ara em ve de gust dormir, ara fer el mandra ajagut en una gandula a l’ombra com els gats i amb un bon llibre... Ara menjo allò que em fa gràcia, ara em remullo al mar o a la piscina, ara em passo les nits de conversa amb els amics o amb la família, ara...

La desconnexió tradicional tenia molt a veure amb el rellotge. He parlat amb molts amics que acostumen a programar un llarg viatge per aquestes dates, tornen més estressats del que van marxar. Es traslladen d’aquí cap allà, per fer una cursa frenètica de llocs i ciutats on fer milers de fotos que després mai miraran. I sempre em reconeixen que les millors vacances han estat en un racó del mar o de la muntanya, generalment proper, descansant i sense fer res programat.

Ara, però, la paraula desconnectar té altres connotacions, i em refereixo a desconnectar d’un aparell que centra cada vegada més les nostres vides, em refereixo al telèfon mòbil. Tot el dia pendent del Whatsapp, del correu electrònic. El telèfon ja no serveix per parlar, ara ens comuniquem amb quatre caràcters escrits de pressa i corrents i ens estem enganxant amb angoixa a una manera de fer que despersonalitza les nostres relacions personals.

Caminem pel carrer mirant la pantalleta, i fent anar el dit amb fressa, fins hi tot molts ho fan conduint. Estem tancats, absents del món real i donem més importància a contestar un missatge virtual de qualsevol futilesa, a parlar amb un amic que tenim al davant i amb qui estem fent un cafè. Un “món de mones” que deia l’àvia. Patim perquè els nostres fills o néts no estiguin enganxats a l’ordinador i nosaltres hem acabat rendits al mòbil.

Aquests dies desconnecteu, però sobretot del mòbil, si ho feu desconnectareu de tota la resta.

Segueix @R_Grau a Twitter.

 
Comentaris

Destaquem