Domènech i Sànchez

Domènech i Sànchez.
"Somnis".
9/3/18-3/4/18.
Sala Rusiñol.

Queia la nit i una obesa lluna sortia tímidament. Era una hora morada, boirinosa, on tot canvia, corprenent a les ànimes sensibles. Tant sols el bàlsam de la bellesa de les coses etèries, fermaba els seus peus a terra.

El rellotge de paret, d'una fusta molt fosca, quasi negre, va cantar, acompanyant així el seu silenci de blancs de tots els tons, trencant també el finíssim cristall, breu i dens, d'aquell moment de trànsit.

Els seus ulls de pintor havien après a copsar darrere la cortina de puntes que s'obria a aquella hora espiritual, unes formes fugisseres, uns colors que s'esvaïen en el fons de plata en què s'emmarcaven.

Les presències esdevingueren així formes i colors tangibles en el seu quadern de bitàcora.
Una finestra vella i rovellada li permetia albirar unes memòries que formen part de l'imaginari col·lectiu. Unes golfes de la memòria de la sensibilitat, que tan sols permetien la visita de tant en tant, d'una ànima preparada per interpretar i saber veure i transmetre el que li mostrava.

Domènech i Sánchez ens regala en els seus treballs aquestes visions.