Dia de la Dona

Arriba a mi com si fos un remolí. Em remou, em fa pensar i em qüestiona. Llegeixo, observo i començo a pensar si val la pena continuar el camí que vaig començar fa tants anys. Ho vull apartar dels meus pensaments, però ella insisteix, creu que l'experiència acumulada durant tot aquest temps no és suficient.

Creu que hauria d'actuar millor, que segur que hi havia més possibilitats de donar-hi una altra volta a aquelles situacions que van ser complicades. Silenci, torno a qüestionar-me. Em paralitzo, em rendeixo davant els seus encants. Està bé, ha guanyat la batalla. Li poso nom: POR.

I ara què faig? He deixat que la por actuï, que estigui a totes bandes, em deixo portar per l'agradable sensació de paràlisi... Però, vés amb compte, la por no comptava amb ella. S'obre camí, em murmura, em parla molt a prop, m'empodera. Em desperta, m'acarona i em bressola. De vegades es posa molt seriosa i m'explica que no passa res per tornar-ho a intentar.

Torno a ser rebel, poderosa, sensible, eròtica i espiritual. Torno als meus referents, a les dones que van canviar el món, a les que els hi van dir que no podien, però van insistir. Torno a buscar al meu interior i la trobo esperant nerviosa. Se'm fa un nus a l'estómac, però l'he d'alliberar.

M'emociono, em deixo seduir per aquesta sensació meravellosa que m'acaba d'empoderar. Miro a la vida de nou i li dic a totes les dones que m'acompanyen en aquest camí que juntes podem. Que no deixem d'ajudar-nos, de compartir experiències, de pensar en el futur. Perquè qui amb mi ha guanyat la batalla és i serà sempre la CONFIANÇA en mi mateixa.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.