Donem paraigües on no plou

Sant Cugat és una de les ciutats amb més renda per càpita de Catalunya i com a tal es mostra en les noves urbanitzacions; piscines comunitàries, àrees verdes, rotondes florides, en fi que es vegi que la pasta es respira per tot arreu. No em mal interpreteu, perquè no tinc res a objectar, però és curiós que Valldoreix, Mira-sol, Parc Central i La Floresta disposin de piscina municipal mentre que a la zona més densament poblada que a més té la menor renda per càpita de la ciutat ens haguem de rentar els peus a la font.

És un sense sentit, oi? El barri Monestir Sant Francesc té per metre quadrat la més gran proporció d'habitants, però quan arriba l'estiu hem de peregrinar entre el desert que suposa travessar el Monestir fins al Parc Central per a trobar una mica d'alleujament de les onades de calor. Ni pensar en agafar el bus perquè pots momificar-te a la parada. Són tants els inconvenients que molts ni ens apropem.

Aquesta és una demanda de fa anys i panys, dècades si em permeteu, però aquí tothom fa oïdes sordes esperant que el suflé de la petició caigui quan arribi la tardor. Si som bons per a pagar, som bons per a demanar. Si el volum de població i el preu que abonem anualment d'IBI el sumem, segurament som dels barris que més contribueix, però que menys rep proporcionalment, així que per enèsima vegada, si us plau, volem una piscina oberta.

Almenys fins que cap polític ho porti al seu programa de forma seriosa, demanem que us preocupeu de dotar momentàniament de llocs per joves i grans on refrescar-se o sortidors on pal·liar la calor. Algú hauria de reflexionar sobre on donar paraigües i a qui perquè sembla un acudit sense gràcia.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.