Dones científiques, (in)visibles

Ángela Ruiz Robles va dissenyar el primer llibre electrònic; Ada Lovelaceva ser la primera persona programadora; Patricia Bath va desenvolupar la sonda làser pel tractament de les cataractes; Chien-Shiung Wu va ser una de les físiques més importants del segle passat en radioactivitat; iMarie-Sophie Germain, una matemàtica que va contribuir a la construcció de la Torre Eiffel, i que va veure com el seu nom no era inscrit al monument perquè era una dona (i de fet, va haver de matricular-se amb nom d'home a la universitat). Totes elles, i moltíssimes més, dones invisibles de la ciència.

L'11 de febrer és el Dia Internacional de la Nena i la Dona Científica, proclamat el 2015 per l'Assemblea General de Nacions Unides, per conscienciar al món de la bretxa de gènere en les ciències​, i promoure una major participació i progrés de les dones i les nenes en la ciència.

Des de l'època que van viure aquestes científiques, invisibles, s'ha avançat, però no és suficient. Avui, només el 28% dels investigadors del món són dones, segons la UNESCO, i en l'ensenyament superior només el 35% dels estudiants de carreres STEM (Ciències, Tecnologia, Enginyeria, Matemàtiques) són dones, assegura la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació.

"Els estereotips de gènere sobre la capacitat intel·lectual apareixen aviat influeixen en els interessos de les nenes"​, recull un estudi de la revista​ Science del 2017, en el que es constata que les nenes, a partir dels 6 anys, es consideren menys brillants que els nens, i s'autodescarten pel que fa a ser enginyeres o físiques.

Avui, i cada dia, cal empoderar les nenes perquè arribin a ser dones científiques, visibles.