Dones invisibles del tot

"Si parlem d'invisibilitat penso que cap dona ho és més que les viuen en el món rural", diu Casamitjana

Ara que tornem a viure el Dia de la Dona s'ha parlat molt de la seva invisibilitat en tots els àmbits, fins i tot en aquells que podríem etiquetar de privilegiats. No fa massa, en el dia de la Dona a la Ciència, es posava de manifest, de forma alarmant, com en aquest àmbit les diferències són abismals encara avui i en les millors institucions.

 

Doncs si parlem d'invisibilitat penso que cap dona ho és més que les viuen en el món rural. D'aquestes no en sabem gairebé res. Els mons rurals, pagès i ramader, són dels homes, aquests que veiem només quan protesten, però les dones no hi són i no sabem quin paper hi tenen allà. I és clar que a pagès les dones sempre han tingut doble feina: el manteniment de la llar i la del camp, però no solen ser les propietàries de les explotacions ni tenen veu ni vot en un món encara més tradicional i més masclista que molts d'altres.

Potser per això que s'han constituït oficialment com a "Dones del món rural. Pageses i Ramaderes" amb més de 200 inscrites. És un espai per crear xarxes, sentir-se acompanyades i compartir problemes i solucions. En el fons és una forma de fer-se visibles en un món d'homes i d'aconseguir tenir presència en tots aquells espais on es discuteixen els problemes i on és molt difícil que hi siguin. Es tracta de passar de ser "dona de pagès "a ser "dona pagesa". Tot plegat sembla que ens quedi lluny, però és evident que la dona aporta innovació, motivació i és clau en el relleu generacional al territori i sense la seva participació activa, la pagesia corre el risc de desaparèixer.

Cal que hi reflexionem: estan a prop i cal tenir-les en compte.

 
Comentaris

Destaquem