El dret a l'habitatge mal entès

- Papà, què és un ocupa?

- Filla meva, un ocupa és algú que entra a casa teva i s'hi queda perquè no té altre lloc on viure.

- I perquè s'hi queda? Està utilitzant sense permís una cosa que no és teva. Això és com robar, no?

- Si, però se suposa que tothom té dret a un habitatge digne, doncs així ho diu la constitució espanyola.

- Ah, ja ho entenc! La llei diu que qualsevol et pot robar casa teva, si no té on viure!

- Bé, no diu això. La veritat, filla, és que no sé com explicar-t'ho...

Sembla ser, que ocupar s'ha convertit en un dret. Un dret que en certes regions és absolutament recolzat per les institucions. Es confon el dret de viure sota una teulada proporcionada per l'administració, amb el dret de robar al propietari d'un habitatge i l'obligació de pagar l'arrendament i els subministraments. Per què un dret constitucional, l'ha de fer front un privat? Perquè a Catalunya es permet ocupar, i de fet es fan guies d'ocupació, quan a la resta d'Europa t'afusellen a multes i/o t'envien a la garjola com un delinqüent? Per què l'administració trasllada les seves obligacions a l'entorn privat?

Els governs i la societat han d'ajudar en matèria d'habitatge, per descomptat, però amb els seus recursos o amb pactes publicoprivats, no a còpia de permetre que l'ocupació sigui acceptada, provocant la creació de màfies i condicionant a propietaris el fet de llogar o no llogar per por que qui entri en la seva propietat, s'hi quedi de franc durant almenys 2 anys.

Segons l'article 47 de la constitució espanyola, els poders públics han de promoure accions per assegurar un habitatge digne, però senyores i senyors, l'ocupació, no és un dret, és un delicte!

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.