El dret a viure i no ser desnonada

Article d'opinió de Nadal crític amb els desnonaments arreu del país

Les dades són esfereïdores. Catalunya lidera des de fa set anys el rànquing de desnonaments a l'Estat espanyol. A la ciutat de Barcelona es van produir un total de 149 desnonaments durant la setmana passada. Càrregues incloses per fer fora famílies i explicar-li a la gent que no es pot intentar aturar els desnonaments. Tot això ens indigna perquè el ritme dels desnonaments a una ciutat com Barcelona van a 149 la setmana mentre n'hi ha més de 100.000 habitatges buits.

A la nostra ciutat també fa temps que denunciem la situació de l'habitatge. El 2017 naixia el Sindicat de Llogaters per aturar el que venia sent un èxode constant de veïnes que marxaven de la ciutat perquè el preu de l'habitatge és totalment inassumible. Aquell any marxaven de la ciutat 2.974 santcugatenques.

En meitat d'una crisi generalitzada, on milers estem en ERTO, o aturades, o patint per si en poc temps ho estarem; en meitat d'una crisi on la preocupació per poder pagar el lloguer a final de mes va en augment... Aquest estiu ens ha acompanyat una campanya contra les okupacions. Fent-nos creure que el problema d'aquest país és que la gent okupi per garantir-se un dret que hauria d'estar garantit, com és el dret a tenir un lloc on viure. 

Més de dues mil santcugatenques marxaven de la ciutat mentre hi ha 2.264 habitatges buits, on podria viure gent. De veritat ens sembla més important el dret dels propietaris a poder-los mantenir buits per llogar-los o vendre'ls a preus impossibles que el dret de les treballadores a poder viure a Sant Cugat? No, les feministes ho tenim clar.

 
 
 
Comentaris

Destaquem