Educació i solidaritat

Home senzill i vinculat de tota la vida al nostre poble, ha visitat centres educatius per explicar la seva experiència personal. Un bona proposta que recull el Pla de dinamització educativa que l’Ajuntament ofereix a escoles i instituts. La seva presència no passa desapercebuda en el sentit més ampli de la paraula. Cal parlar a fons a l’alumnat de la diferència i del respecte, de la tolerància i de l’empatia. Tots som diferents i tots som iguals, i ens hem de proposar fer arribar què significa i com podem treballar la diversitat i la integració amb els alumnes i les famílies. El seu missatge senzill i fruit de la seva experiència personal ens convida a la superació i a saber acceptar-nos tal com som. El seu món de l’esport, de la seva mateixa salut, del marc de relacions amb amics i coneguts, dels estudis, de la feina i/o del reptes, són els motius que el mouen a explicar com ho viu des dels seus 98 centímetres d’alçada. I no és fàcil fer-se respectar i ser respectat en un món tan competitiu i poc empàtic.

El seu exemple és un mirall on nois i noies, joves i adults ens hem de reflectir per saber que tot és possible si sabem on hem d’arribar a partir de la lluita personal, el no rendir-se i saber que avançarem al costat de la família i dels amics. En definitiva, dels que més estimem i ens estimen. Observar com l’escoltaven els alumnes de sisè, et feia veure com aquestes aportacions al dia a dia escolar es fan necessàries en paral·lel al fet d’explicar i fer descobrir coneixements. Fer créixer els alumnes en valors i sentiments, situar-se en les emocions i, sobretot, a saber-se posar en la pell de l’altre és molt important. A vegades el professorat oblidem que l’educació demana fer treballar el saber estar, escoltar, intervenir, preguntar i, sobretot, acceptar l’altre tal com és amb les seves limitacions, les seves esperances i els seus reptes personals. Us en parlava fa uns mesos arran de la figura compromesa de la Malala. Com ella, els protagonistes de Camino a la escuela ens fan arribar també un missatge de superació. Un documental també recomanable. Les lluites de quatre nois i noies de diferents continents que van a l’escola amb les seves dificultats i les seves esperances. 

Després de l’activitat, la quitxalla va escriure al Joan per dir-li: “Ens has fet reflexionar a partir de les qualitats que té tothom i la vida en general. Ens has demostrat que encara que tinguis alguna dificultat, no has d’estar trist i has de tenir esperança en tu mateix. Ens has ensenyat a acceptar-nos tal com som i que sempre hem de seguir cap endavant Ets una persona que has transmès respecte i confiança. Des del teu riure ens has demostrat ser un exemple de solidaritat i superació...”. 

Ell els va respondre: “Moltes gràcies per les vostres paraules i els vostres ànims. Sempre és bo saber que les meves xerrades us poden ajudar a créixer i a veure-us amb més bons ulls a vosaltres mateixos i també a altres persones. Jo també us vull encoratjar a seguir aprenent i creixent, a no posar-vos límits que us impedeixin perseguir els vostres somnis i tampoc a posar-ne a les altres persones. No us oblideu de posar-vos a la pell dels vostres familiars, coneguts, amics i també dels que no ho són tant. En definitiva, en la pell de tothom. No us oblideu tampoc a pensar també en el costat positiu de les coses. Molts ànims.... ”

Quina gran lliçó!! Gràcies, Joan!!