El cànnabis posa en dubte el criteri de l’Ajuntament

La controvèrsia ha evidenciat, una vegada més, l’arbitrarietat i la inconsistència permanent amb que governa Convergència.

Un mes enrere, l’Ajuntament va donar llum verda a la Federació d’Associacions Cannàbiques Autoregulades de Catalunya (FEDCAT) per a construir un nou club cannàbic. Assabentats d’aquest fet, dilluns passat el veïnat de Roquetes-Can Magí es va oposar a l’obertura d’un nou club cannàbic, adduint que hi ha una escola i un altre club cannàbic a prop. Hores després, l’Ajuntament va suspendre la concessió de llicències a clubs de fumadors cannàbics durant un any sencer, emparant-se en que on es volia establir el club no era un lloc adequat.

Aquest equip de govern, en la seva labilitat i falta de solidesa, desatén el que al meu parer és un debat pendent i, ateses les circumstàncies, prou urgent: la regulació del consum de cànnabis.

Es poden assumir dues posicions: d’una banda, girar l’esquena a la realitat, seguir condemnant el consum de cànnabis a la clandestinitat, i continuar vivint en la fal·làcia d’una ciutat modèlica. D’altra banda, afrontar de cara la realitat, regular-la i així garantir una bona qualitat del servei, tot conscienciant i educant –no ho oblidem!- la ciutadania al respecte.

Per si aquest episodi no exemplifica prou com l’Ajuntament actua segons d’on bufa el vent, un altre cas significatiu que reforça l’argument és el Pacte per la Nit. Un pacte que -per aquells que no estiguin al corrent- regulava l’ús de l’espai públic nocturn a través de l’acord de tots els partits polítics (i les respectives joventuts), associacions de veïns, restauradors, entitats... Però arran d’unes queixes veïnals, l’Ajuntament unilateralment va suspendre el Pacte per la Nit.

L’Ajuntament no perd l’oportunitat de sorprendre’ns, mostra la seva manca de criteri amb arrogància. L’arrogància que desprèn amb la seva manera de fer arbitrària i unilateral, com si Sant Cugat fos casa seva, és l’herència d’un govern en majoria absoluta massa llarg.

Groucho Marx, amb la seva lucidesa característica, digué “aquests són els meus principis i si no li agraden, tinc uns altres”. Una frase que encaixa perfectament amb el nostre govern.

En resum, podríem concloure que l’Ajuntament no té criteri. Però de fet sí que n’hi ha un, un criteri electoral oportunista, barruer i precipitat. Mentrestant el Pacte per la Nit i el club de cànnabis segueixen suspesos.