Per fer el carbonet necessitaven fer un sot a terra, d’un parell de metres quadrats per un de fondària. Hi posaven tots els troncs del sotabosc i les branques primes de pi, els encenien i, a mesura que el foc anava fonent el material, n’hi anaven afegint més, fins que quedava el sot ple de brases. Aleshores ho tapaven amb una planxa de ferro i terra per ofegar-les. Quan creien que ja eren apagades, ho destapaven i amb un garbell al costat anaven separant el carbonet i omplint-ne sacs fins a fer-ne una càrrega. Les garbelladures del carbonet també les havien emprat en algunes cases per als brasers, però era de molt baixa qualitat, en deien terregada.
Actualment aquestes feines de neteja serien molt recomanables per mantenir net el sotabosc i no hi hauria tant de perill per incendis. Però el cost d’aquestes feines seria molt elevat i el producte que en sortiria no es podria emprar enlloc perquè els temps han canviat. Ara hi ha unes màquines trituradores, i el subproducte es pot aplicar en altres aprofitaments, sigui com a base d’adobs orgànics o per aflonjar terrenys massa durs per a conreus, i almenys això podria esdevenir una de les solucions. Com també seria recomanable escampar aquest triturat pel bosc, on amb les pluges s’aniria consumint amb el consegüent benefici pel bosc.
Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok