El Club de Golf Sant Cugat després de la guerra

Hi ha molts problemes per a la reorganització, ja que no resta ningú de l’última part tècnica; la majoria eren estrangers i van desaparèixer als inicis de la guerra. S’ha de mencionar que, a mesura que els antics treballadors s’hi anaven reincorporant, aquests retornaren molt material que havien guardat a casa seva durant la guerra.

L’any 1954 s’inaugura el Camp del Prat, que va fer una gran competència al d’aquí, ja que les seves instal·lacions eren molt més modernes que les nostres. Molts socis no es donen de baixa, però prefereixen fer vida social en el nou club, amb la consegüent davallada econòmica. Arriben uns moments molt difícils, s’augura la fi del club. Per sort, no és així; surt un nou president amb molta empenta, el Sr. Eduard Bagaria, el qual, amb la seva perícia i enginy, tira el club endavant amb molts esforços i el reflota.

El 1964 se celebra el 50è aniversari sota la presidència del Sr. Salvador Montagut. Amb la remodelació del camp i la captació de nous socis, el club torna a reprendre un bon camí, ajudat pel capità de camp i alguns altres, sense deixar d’esmentar el benvolgut Antonio Díaz i la Roser.

L’any 1969 el club decideix comprar la propietat de la finca per un preu molt avantatjós i es funda paral·lelament la Immobiliària del Golf de Sant Cugat, SA, per poder estendre accions i sufragar les despeses de la compra.

El 1973 s’acorda remodelar la casa-club sota la presidència del Sr. José Antonio Gefael, però, per diversos motius, el club queda fortament endeutat, coincidint amb la greu crisi empresarial que es pateix en aquell moment. En sorgí com a president el Sr. Joan Echevarría, amb la gestió del qual es torna a refer l’economia del club i s’adquireix nou patrimoni.

El 1989 el club celebra el 75è aniversari, amb diversos actes esportius i culturals, sota la presidència del Sr. Werner Knuth i esperant celebrar el centenari amb el mateix entusiasme, o més, que aquest esdeveniment. El 2014 el club celebrarà el centenari.

Com sempre passa, he hagut de mencionar telegràficament tots els esdeveniments més rellevants i deixar d’anomenar molts dels socis que han fet, amb el seu esforç i la seva visió de futur, que el nostre club hagi pogut tirar endavant en el decurs de tota la seva història; també he hagut de deixar de banda molts esdeveniments rellevants que eren dignes d’esmentar. He de manifestar el meu agraïment a l’amic ja traspassat Sr. Magí Carrió (que en pau descansi), ja que sense la seva guia no hauria pogut proporcionar aquestes referències d’un club que tantes bones hores de satisfacció m’ha fet passar.